Mode gramatical

El mode o modo^[1] és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa. Pot estar codificat mitjançant desinències verbals o paraules que modifiquen el sentit de la paraula-base. No totes les llengües tenen els mateixos modes (hi ha idiomes amb setze modes diferents i d'altres que no tenen aquesta distinció com a característica rellevant a la seva gramàtica) i quan dues llengües tenen el mateix mode, no sempre l'empren de forma idèntica.

Els primers tipus de modes parlen del que és o es dona a la realitat, com per exemple el mode indicatiu. Després hi ha els modes hipotètics o irreals, com el condicional, el subjuntiu o l'eventiu. També es pot parlar de modes deòntics, que parlen del que haurien de ser les coses, com l'imperatiu, l'optatiu o el desideratiu. Per últim, hi ha una sèrie de modes epistèmics, que inclouen el lògic o veritatiu, el declaratiu, l'interrogatiu o l'energètic, entre d'altres.